Infermera Mari Carmen Giménez
“ÉS VOSTÉ DIABÈTIC?”
“ SI, PERÒ MOLT POC!”
Aquesta és una de les converses més habituals a les nostres consultes.
Tot i que la majoria dels pacients diabètics són conscients de la seva patologia i de les mesures que han de prendre per aconseguir un correcte control dels seus valors de glicèmia (nivell de sucre a la sang), ens trobem molts casos de pacients que, o no volen reconèixer que són diabètics o que no ho tenen gaire clar.
QUÈ ÉS LA DIABETIS MELLITUS (DM)?
La diabetis és un trastorn general del metabolisme que es manifesta per una elevació anormal dels nivells de glucosa (sucre) a la sang. Aquesta anomalia pot ser deguda a una producció insuficient d’insulina o bé a un mal aprofitament d’aquesta hormona per part de l’organisme.
La DM és una malaltia crònica que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.
TIPUS DE DIABETIS
Podem trobar diferents tipus de diabetis:
- Diabetis mellitus tipus 1
- Diabetis mellitus tipus 2
- Diabetis gestacional
La diabetis mellitus tipus 1 (DM1 o diabetis juvenil) una malaltia autoimmunitària crònica que resulta en la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, que produeixen la insulina. La insulina és una hormona que fa que la glucosa entri a les cèl·lules. Quan falta insulina, les cèl·lules no poden captar la glucosa i això fa que aquesta s’acumuli a la sang.
Les persones amb DM1 habitualment necessiten insulina per al seu tractament.
La diabetis mellitus tipus 2 (DM2 o diabetis de les persones grans) és una malaltia crònica que afecta la manera com el nostre cos utilitza la glucosa. L’organisme és incapaç d’aprofitar-la i això fa que s’acumuli a la sang.
Algunes persones amb DM2 poden controlar la malaltia només amb dieta i exercici, i per tant retardar la necessitat de prendre medicaments. Amb el temps però, la majoria també necessitarà medicar-se, fins i tot, hi ha casos en què necessiten insulina per controlar els seus valors.
La diabetis gestacional: és l’augment de glucosa en sang que es pot presentar durantl’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis. Aquesta situació apareix en, aproximadament, el 10% de les dones embarassades.
Els factors que faciliten l’aparició de la diabetis gestacional són:
- Edat superior als 30 – 35 anys
- Obesitat
- Antecedents de diabetis a la família
- Diabetis gestacional en embarassos previs
La diabetis gestacional sempre s’ha de tractar. No fer-ho pot provocar problemes al nadó (excés de pes i hipoglucèmia en néixer, entre d’altres) i en la mare (hipertensió arterial, diabetis franca, etc.).
COM ES DIAGNOSTICA LA DM?
Els criteris diagnòstics de la diabetis són:
- Glicèmia en dejú, valorsigual o superiors a 126 mg/dl, en dues determinacions
- Glicèmia a qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de símptomes característics, com són pèrdua de pes, poliúria (orinar molt), polidípsia (tenir molta set) i polifàgia (tenir molta gana)
- Glicèmia després de la ingesta d’un preparat de glucosa (75gr), valors superiors a 200 mg/dL
- Hemoglobina glicosilada (HbA1c) igual o superior a 6,5%. Aquest paràmetre resumeix com ha estat la glucosa en els últims 3 mesos, no només en dejú si no al llarg de tot el dia. El normal és que sigui inferior a 5,7%.
El símptomes típics de diabetis que hem esmentat (pèrdua de pes, poliúria, polifàgia, polidípsia) són més típics de la DM1. La DM2 no sol donar símptomes, i el diagnòstic es fa a partir dels valors a l’analítica. La diabetis gestacional almenys a l’inici, tampoc no presenta símptomes, i per detectar-la es practica una anàlisi de rutina a totes les dones embarassades.
GLICÈMIA CAPIL·LAR
Aquest valors s’obtenen mitjançant un aparell que coneixem com a “glucòmetre” i ens serveix per obtenir valors de glucosa en sang en moments puntuals del dia.
Normalment, aquest tipus de control el fem a consulta quan els pacients vénen als seus controls trimestrals. Però hi ha casos en què a alguns pacients se’ls proporciona perquè es puguin controlar a casa, són casos de pacients que prenen alguna medicació que pot produir hipoglucèmies (baixades de sucre).
| Paràmetre | Ideal (sense diabetis) |
ÒPTIM | Subòptim | Alt risc (acció requerida) |
| En dejú i abans dels àpats | 65-100 | 70-145 | >145 | >160 |
| Després de menjar | 80-126 | 90-180 | 180-250 | >250 |
| Hora de dormir | 80-100 | 120-180 | <120 o 180-200 |
<80 o >200 |
| Nocturnes | 65-100 | 80-160 | <75 o >160 | <70 o 200 |
TRACTAMENT DE LA DM
RECOMANACIONS NO FARMACOLÒGIQUES
Quan els nostres pacients ens visiten sempre insistim en el seguiment de conductes saludables per millorar la salut, com per exemple:
DIETA:
Semàfor d’aliments recomanats i no recomanats: una informació molt gràfica i fàcil d’entendre:
Piràmide dels aliments: Sempre útil per entendre quins són els aliments que s’han de prendre amb més freqüència o amb menys:
Distribució d’un plat, un dia qualsevol:
EXERCICI:
L’EXERCICI FÍSIC ha demostrat ser eficaç per millorar el control glucèmic. Les últimes evidències mostren que tant l’exercici aeròbic o cardiovascular com el de força i també la combinació de tots dos arriben a reduir un 0,5-0,8% d’HbA1c.
L’exercici aporta múltiples beneficis:
Millora les glucèmies.
Incrementa la sensibilitat a la insulina.
Millora els nivells de colesterol
Disminueix els valors de tensió arterial.
Afavoreix la pèrdua de pes a partir de massa grassa.
La recomanació general és realitzar 150 minuts setmanals d’exercici físic de moderada intensitat (sense perdre la parla) per poder obtenir aquests beneficis.
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC:
El metge de capçalera o l’endocrí decidirà, segons el tipus de diabetis i els resultats de les visites de seguiment, quin tipus de tractament farmacològic, pastilles (antidiabètics rals) o insulina segons cada cas.
Hipoglucèmia
La hipoglucèmia es produeix quan els valors de sucre són inferiors a 60 mg / dl.
La majoria de persones percep que el seu sucre comença a baixar. No tots els individus amb diabetis tenen els mateixos símptomes. Alguns d’ells són:
- debilitat
- mareig
- visió borrosa
- sudoració
- palpitacions
- sensació de gana
- tremolors
- alteració del comportament: confusió, irritabilitat …
COM A METGES I INFERMERS/INFERMERES DEL VOSTRE CAP US DEMANEM QUE ENS VISITEU PERIÒDICAMENT PER PODER CONTROLAR LA VOSTRA MALALTIA I PER PODER PREVENIR COMPLICACIONS DERIVADES DE LA MATEIXA.
CAP Guineueta 