Entrevista als infermers del CAP Guineueta

Fa 8 mesos el nostre CAP va viure la incorporació de 5 nous infermers que arribaven de l’àmbit hospitalari. Parlem de l’Ana Carrera, el Sergio Carrasco, la Mertxe Ferrero, la Gloria Moreno i la Pilar Pedro.

20160111_140909

Les infermeres Gloria Moreno i l’Ana Carrera treballant a una consulta del CAP Guineueta

Avui hem volgut fer balanç amb ells del temps que porten a la Guineueta i que ens expliquin com ha sigut la vivència dels seus primers mesos amb nosaltres.

A on treballàveu abans d’arribar al CAP Guineueta?

Ana: Jo treballava a l’hospital Vall d’Hebron. Els 6 darrers anys havia estat a l’Hospital de Dia de rehabilitació neurològica, que no té res a veure amb la resta de plantes de l’hospital ni tampoc amb l’atenció primària… era un lloc molt interessant però molt diferent a tot!

Sergio: Treballava a l’hospital Vall d’Hebron, a la Unitat del Son.

Mertxe: Treballava a Can Ruti, els tres darrers anys a una unitat d’hospitalització domiciliària. Abans havia estat a plantes d’hospitalització, com la de cirurgia.

Gloria: Jo abans treballava a Can Ruti, a Badalona; vaig estar molts anys a oncologia i hematologia i després vaig passar a la planta de cardiologia i cirurgia cardíaca durant 2 anys i mig.

Pilar: A l’hospital Vall d’Hebron, a la planta d’onco-ginecologia.

Per què vàreu decidir fer el pas a l’atenció primària?

Ana: Tenia moltes ganes de fer un canvi; al servei de l’hospital on treballava estava molt contenta però va arribar un punt en què em sentia estancada a nivell professional i vaig necessitar un canvi que em motivés a reciclar-me i tornar a estudiar…van sorgir els trasllats i aleshores va ser el moment.

Sergio: Estava una mica cansat d’un treball tan tècnic com era el que feia a la Unitat del Son, i tenia la percepció d’haver perdut en part l’essència de la meva professió. Abans de treballar a l’hospital havia estat molts anys treballant a primària i tenia el regust de la feina de comunitària que m’agradava molt, així que vaig decidir fer el canvi.

Mertxe: Em va semblar que fer el pas a la primària era una oportunitat, i que potser si passava aquest tren i no m’hi pujava em penediria. Jo feia un treball molt físic mentre treballava en hospitalització a domicili i ja tinc una edat…! A més, tenia ganes de fer descans els caps de setmana i festius, ja que a l’hospital els portava treballant des que vaig començar; ara, treballar de dilluns a divendres se’m passa volant!
Em va costar prendre la decisió perquè era un canvi important; vaig tenir la oportunitat de fer un horari semblant al de primària però a l’hospital, però la feina no m’omplia: encara tenia ganes de fer moltes coses i tot i que no havia treballat mai en un CAP vaig pensar que aquí era el lloc adequat.

Gloria: Vaig pensar que era el moment; per edat, encara em quedaven moltes coses per aprendre i ara era el moment de fer el canvi.

Pilar: Portava molts anys a l’hospital, i tot i que havia passat per molts serveis, tenia ganes de veure què era la comunitària i l’atenció primària.

Quines diferències més importants heu trobat entre l’hospital i la primària?

Ana: Moltes, són dos mons que no tenen res a veure! Tinc la sensació que a primària es treballa molt més sol; tens molts companys però la gran majoria de la feina la fas sol a la consulta, al domicili… A l’hospital, en canvi, i sobretot si treballes a una planta d’hospitalització, tens la sensació de treballar més “en equip”.
Una altra diferència que em va sorprendre i que m’agrada molt, és el fet de com treballant al CAP participes de la vida quotidiana dels pacients.

Sergio: Des de la meva experiència, jo ho comparo com una gran empresa (l’hospital) on tot és més tècnic, semblant a una cadena de muntatge, enfront una de petita (el CAP) on es treballa sobre la comunitat i l’abordatge és més personalitzat. És per això que al CAP tenim el nostre propi espai i podem incidir de millor forma sobre l’educació sanitària dels pacients.

Mertxe: A l’hospital reps molts inputs de cop, pel que acabes sotmès a molt estrès i cansament físic. Al CAP, veus un pacient darrera l’altre, però pots centrar-te en cadascun d’ells mentre estàs dintre de la consulta.
A l’hospital, en quant a l’educació sanitària es fan mínims perquè no tens altra opció; al CAP, en canvi, és una part molt important de la consulta.
Una altra diferència és la delegació de feina en infermeria al CAP, que fa que en moltes ocasions et generi inseguretat i sentiment de trobar-te més sol.

Gloria: Primer de tot, la independència que he guanyat; en quant a la infermeria en l’atenció primària, és un altre món respecte a l’hospital!
El tracte amb el pacient també és molt diferent: no és el mateix tractar a un pacient estirat al llit de l’hospital que un pacient que pot venir a la consulta…

Pilar: Moltes! A l’atenció primària es treballa amb un pacient crònic que és molt diferent al tipus de pacient més crític o quirúrgic al qual jo estava acostumada a l’hospital. Això fa que la relació del professional amb el pacient sigui molt diferent.
Pel que fa als companys també hi ha molta diferència: aquí ets un equip i tens molta relació amb els GIS, els metges… a l’hospital està tot molt més compartimentat per estaments. Al CAP tens al metge molt accessible a la consulta del costat, i a l’hospital a vegades no tant fora de les hores en les quals/en què es passa consulta a la planta.

Com ha estat l’experiència del canvi? Ha sigut fàcil? Què és allò que heu trobat més complicat?

Ana: Al principi el canvi em va resultar molt complicat, pel fet que tenia la percepció que em faltava formació i que havia de començar molt sola (el programa informàtic era nou, els protocols també…)

Sergio: Després d’aquests mesos, considero que encara m’estic adaptant. En tots aquests anys que no havia treballat a atenció primària han canviat moltes coses i m’ha costat fer-me amb la dinàmica de la consulta; cada pacient que arriba és molt diferent i la feina que has de fer també ho és: aplicar tècniques, fer educació sanitària, controls de tensió i sucre, dietes…
A l’hospital estàs dintre d’una especialitat on tots els casos són més similars, per la qual cosa treballes de forma més mecanitzada.

Mertxe: En el meu cas, el que he trobat més complicat ha estat la “soledat” de la consulta: com organitzar-me, compaginar la consulta amb el suport informàtic…

Gloria: El canvi per mi al principi no va ser fàcil. És un canvi de xip total: d’un pacient agut a un pacient crònic, de trobar-te que estàs en un equip on sempre tens algú al costat per consultar a veure’t sol en una consulta… això últim és el que més m’ha costat.

Pilar: Al principi va ser “durillo”… l’adaptació ha sigut molt bona però m’ha sobtat molt la càrrega de tasques de caràcter administratiu i treball amb l’ordinador darrera de la tasca assistencial.

Si avui tornéssim 8 mesos enrere… creieu que prendríeu la mateixa decisió?

Ana: Sí, jo crec que sí.
Sergio: Jo crec que sí.
Mertxe: Sí, sense cap dubte!
Gloria: Jo crec que sí, tot i que hi ha dies que m’ho penso perquè a tot arreu hi ha coses bones.
Pilar: Sí, totalment!

Quant a CAP Guineueta

Centre d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS)
Aquesta entrada s'ha publicat en CAP Guineueta, Infermeria, Usuaris i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s