La sordesa, un problema de salut que cal conèixer

Pèrdua auditiva, sordesa, dur d’oïda, hipoacúsia… són diferents maneres de nomenar el que tots més o menys coneixem: aquella situació en la qual una persona pateix una pèrdua del sentit de l’audició que en un grau major o menor, li dificulta el fet de comunicar-se amb altres.

Magnitud del problema

Estem parlant d’una situació que, segons xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), produeix una discapacitat a més del 5% de la població mundial (360 milions de persones, sobre tot adults) i que s’incrementa al 33% quan ens referim a persones majors de 65 anys.

Si parlem d’Europa, en una enquesta recentment realitzada a quasi 60.000 persones de diversos països, un de cada 9 europeus reconeixia que patia una pèrdua auditiva i en aquest cas, també la xifra augmentava considerablement amb l’edat.
No estem parlant per tant, d’un tema banal.
Parlem d’una situació que tard o d’hora, molts de nosaltres tenim importants possibilitats de patir (si és que no la patim ja!).
20

Classificació 

Existeixen diferents maneres de classificar la sordesa, però en aquest article voldríem ressaltar dues, ja que són les creiem que més ens poden ajudar a comprendre les implicacions que comporten:

  • Segons el grau de pèrdua auditiva: lleu, moderada, severa o profunda.
    Moltes vegades tendim a pensar que una persona “sorda” és només aquella que no sent res de res (seria la “profunda”) i això és un error ja que graus de pèrdua menys intensos també suposen importants problemes i discapacitats, com més endavant abordarem.
  • Segons el moment d’aparició de la sordesa:
    prelocutives, quan apareix abans de l’adquisició del llenguatge (correspondria pràcticament a la sordesa de naixement o primera infància) i
    postlocutives, quan apareix una vegada ja s’ha adquirit el llenguatge.Veurem com ser pre o postlocutiu pot condicionar enormement el desenvolupament social, cognitiu i funcional de la persona.

Així doncs, veurem que les conseqüències de la sordesa dependran fonamentalment del grau i del moment d’aparició de la mateixa.

I per què es un problema la sordesa? 

És fàcil deduir les conseqüències de la sordesa a la nostra societat.
Vivim en un entorn envoltat de sons i sorolls i en el qual ens comuniquem bàsicament a través de la veu. Conversar amb els amics, amb la família, a la feina, compartir sentiments, comunicar-se per telèfon, participar en activitats socials, escoltar les notícies a la ràdio o de la tele, són actes en els quals les persones sordes tindran més o menys dificultat en funció del seu grau de pèrdua auditiva.
Estem en una societat en la qual la comunicació és fonamental per a les relacions i per a l’accés a la informació i a la cultura.
La persona adulta que desenvolupa un dèficit auditiu (postlocutiva), progressivament es va retraient i es va aïllant de la resta de la societat, va reduint la seva vida social, afecta la seva vida laboral fins al punt de poder perdre feina i amics. Segons diferents estudis, un alt percentatge de persones amb problemes auditius se senten aïllats a causa d’aquesta pèrdua i la gran majoria tenia dificultats per comunicar-se en llocs públics . Disminueixen la seva autoestima, s’originen problemes emocionals, sensació de frustració i poc a poc es van autoexcloent socialment.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En el cas dels nens, amb una sordesa de naixement (prelocutiva) sense tractament, el desenvolupament de la parla es retarda i fins i tot pot resultar impossible adquirir-la. Els efectes sobre el rendiment escolar i l’aprenentatge global poden ser molt perjudicials.

A més, en general la taxa d’atur de les persones sordes és molt més alta que a la població general i dels que sí treballen, una gran proporció fan feines mal remunerades i que requereixen una baixa qualificació.
Com podeu veure, les conseqüències de la sordesa poden ser molt negatives.
Però afortunadament podem fer molta cosa per millorar aquesta situació.

A continuació descriurem breument els aspectes més importants a tenir en compte per tal de evitar al màxim aquestes complicacions derivades de la sordesa.

  1. En primer lloc parlarem de la prevenció.
    Segons la OMS, la meitat de casos de pèrdua d’audició són evitables: la vacunació a la infància/adolescència (rubèola, xarampió, parotiditis…), un correcte control i una atenció adequada a l’embaràs i al part, i evitar medicaments que poden lesionar l’audició, són elements que actualment han fet disminuir molt la prevalença de sordeses.

Però volem destacar en aquest punt de la prevenció, un factor que està en auge i molt present a la nostre societat: es tracta de l’exposició a forts sorolls tant a nivell laboral com en activitats recreatives. Està àmpliament demostrada la lesió que produeix a l’aparell auditiu un soroll d’alta intensitat i repetitiu i fins i tot ja es coneixen les causes que la produeixen.

Per tant, compte per exemple amb escoltar música intensa pels auriculars de manera constant ja que a mig termini és molt probable que es produeixi una davallada d’audició (si algú està interessat en el tema pot consultar aquí) . O si treballeu amb màquines o situacions sorolloses, utilitzeu dispositius de protecció per tal d’amortir el màxim possible el soroll ambiental. En aquest últim sentit, l’aplicació de la legislació ajuda a minimitzar els riscos derivats d’aquesta exposició.

  1. Detecció i intervenció precoç. En aquest apartat, tornarem a referir-nos als dos tipus de sordeses, les prelocutives i les postlocutives.

A les primeres, les de nens petits que encara no han assolit la parla, la detecció precoç d’un dèficit auditiu és vital per poder intervenir d’immediat i pal·liar les conseqüències negatives i irreversibles de la sordesa.
Des de fa pocs anys, ja existeix legislació que obliga a l’aplicació d’un programa de detecció precoç de la sordesa pels nadons (a Catalunya aquesta obligatorietat inicialment era per als centres públics però ara ja s’estén a les clíniques privades)
Aquest fet, afegit a la detecció ràpida durant els primers anys de vida a través del que apliquem als Centres de Salut i la sensibilització dels pares (veieu el fulletó “Signos de alerta para detectar problemas auditivos en la infancia” ), ha contribuït de manera decisiva a la detecció en etapes primerenques i a poder realitzar així una intervenció ràpida, estimulant el nen i assolint l’adquisició del llenguatge, fet que propiciarà una correcte integració escolar, social i més endavant, laboral.

A les sordeses postlocutives ja parlem d’adults, i la detecció és més senzilla a través del propi pacient o familiars i amics que noten la baixada d’audició.
En aquest cas, cal insistir en que la intervenció ha de realitzar-se abans que el grau de pèrdua ja comenci a produir els efectes negatius d’aïllament i incomunicació.
I per parlar de la intervenció, que de manera genèrica és similar per a pre i postlocutius, passem al següent punt.

  1. Recursos per pal·liar la sordesa i els seus efectes.

Com veieu, parlem de pal·liar, no de curar.
Encara que actualment estan en curs diverses línies d’investigació per al tractament i curació de la sordesa amb cèl·lules mare, a dia d’avui, els resultats estan encara llunyans. Per tant, en la gran majoria de casos de les sordeses (fora d’algunes patologies anatòmiques de l’aparell auditiu solucionables quirúrgicament), de moment només podem parlar de millorar el dèficit funcional (i quasi normalitzar-lo en els casos lleus).
Cal dir que un recurs indispensable del tractament en molts casos és una intensa intervenció logopèdica (estimulació i reeducació auditiva); ara bé, centrarem aquest apartat en els recursos tecnològics, que durant les darreres dues dècades s’han perfeccionat de gran manera i és necessari que siguin ben coneguts per les persones sordes.

  • Audiòfons: actualment han evolucionat molt. N’hi ha de diferents tipus i mides. Són de tecnologia digital, la qual cosa permet adaptar-los molt millor a les diferents característiques de la pèrdua auditiva de cada persona.

Un detall molt important a destacar respecte els audiòfons:
encara que són com petits ordinadors que poden modificar i filtrar diferents aspectes del so exterior, es comporten bàsicament com amplificadors. Però freqüentment, el problema de pèrdua auditiva s’acompanya d’una disminució en la capacitat de discriminació de les freqüències del so, la qual cosa comporta una dificultat en l’enteniment del llenguatge (és a dir, no és només un problema de volum sinó també d’entendre correctament, sobre tot quan hi ha soroll de fons). Encara que els audiòfons inclouen programes per disminuir el soroll de fons i ressaltar les freqüències de la veu humana, els sistemes encara no donen resultats òptims en aquest sentit.
Per tant, encara que proporcionen una millor percepció de la parla i dels sons, no reprodueixen una audició normal (és freqüent la creença de que “com ja porta l’audiòfon, em sentirà perfectament”) i cal el complement de la lectura labial.

I un consell a l’hora d’adquirir un audiòfon: tant o més important que l’aparell és l’adaptació que ha de fer l’especialista (l’audioprotesista). Per tal que no hi hagi rebuig i que els resultats siguin satisfactoris, l’adaptació s’ha de fer de manera progressiva, amb paciència, molta cura i detall, buscant el major benefici però també amb la major confortabilitat. I això és el que se li ha d’exigir a l’audioprotesista.

  • Implants coclears: estan revolucionant el tractament de la sordesa, tant pre com postlocutiva, degut als seus bons resultats. Es tracta d’uns elèctrodes que mitjançant una senzilla intervenció quirúrgica s’introdueixen a la còclea, estimulant directament les cèl·lules auditives. Estan parcialment finançats per la Seguretat social i tan sols l’important cost econòmic que suposa (al voltant de 20-25.000 euros cada aparell) està fent disminuir la seva expansió. Només l’Otorrinolaringòleg pot indicar un implant i s’ha de complir certs requisits per ser candidat. Exigeix una reeducació auditiva intensa.
    Oscar1
  • Altres recursos que ajuden a eliminar barreres de comunicació.
IMG-20151004-WA0006

Foto realitzada en les Festes de la Mercè de Barcelona setembre 2015

Subtitulació i informació escrita: Totes les persones sordes, amb independència del grau de sordesa, es topen a la vida diària amb barreres de comunicació. Per eliminar-les, la solució més universal, que comprendria a un major nombre de persones amb sordesa, seria la transcripció escrita de tots els missatges orals. En aquest sentit, és important recordar que més del 90% de persones sordes es comuniquen oralment i no utilitzen la llengua de signes, en contra de l’estereotip que existeix a la societat sobre aquesta discapacitat.

Televisió, cinemes, vídeos documentals, actes públics, obres de teatre accessibles… amb subtitulació; plafons lluminosos en els mitjans de transport amb la transcripció dels missatges que s’avisen per megafonia, són solucions que milloren l’accessibilitat a la informació i la cultura.

Anella magnètica: Es tracta d’un recurs tècnic que transmet directament el so des d’un micròfon a l’audiòfon o l’implant i que permet que l’usuari el rebi nítid i sense interferències de sorolls ambientals. Requereix una mínima instal·lació prèvia en un espai. Cada vegada està més estès a sales d’actes, auditoris, mostradors d’atenció al públic, teatres, etc. Els audiòfons i implants actuals compten amb opcions que permeten aprofitar aquesta tecnologia, però els audioprotesistes no acostumen a explicar a les persones sordes la seva existència i possibilitat. 

Emissores de Freqüència Modulada: efectes similars a l’anella magnètica aïllant el so del soroll ambiental, però és un aparell portàtil i que utilitza ones de ràdio. Les emissores FM són d’una gran utilitat per a les persones sordes per exemple, a les aules d’escoles, instituts i universitats; visites a museus, conferències… 

Altres Ajudes que contribueixen a facilitar la vida diària de les persones amb discapacitat auditiva: Rellotges-despertadors vibradors o lumínics, telèfons amplificats, videoporters, etc. Trobareu més informació aquí. Per més informació:

Per últim i després d’aquest breu repàs que hem fet pel mon de la sordesa, destacar que davant una situació de pèrdua auditiva ja diagnosticada és molt útil compartir coneixements, opinions i experiències sobre els diferents recursos i tractaments amb altres persones afectades.

En aquest sentit, és molt recomanable que si us trobeu amb aquest problema, us informeu a través de les associacions d’afectats, ja que tenen un paper important no només facilitant informació i la possibilitat d’aquests contactes, sinó també com elements que contribueixen a impulsar l’aplicació de recursos per part de l’administració i la legislació en defensa del dret a l’accessibilitat de les persones sordes (promoció del subtitulat, finançament dels audiòfons…).

 

 

Quant a CAP Guineueta

Centre d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS)
Aquesta entrada s'ha publicat en Usuaris i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La sordesa, un problema de salut que cal conèixer

  1. @apicsbcn ha dit:

    Un article molt complet i interessant! Us deixem l’enllaç al blog dels companys del CAP Sant Rafael on recomanen una pel·lícula que tracta també aquest tema https://capsantrafaelbcn.wordpress.com/2015/08/14/la-familia-belier-i-la-sordesa-2/#more-1540

Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s