Salut i esport: el Triatló

Arriba el final de l’estiu, se’ns escapen les vacances, ens envolta de nou la rutina, i no seria estrany que ens veiem amb algun quilet de més. Tots els moments en són de bons, però segurament aquest és especialment oportú per recuperar els nostres articles sobre esports, esperant que ens torni a motivar el desafiament de provar nous reptes i optem de nou per canviar el sofà i la tele per les sabatilles esportives.

I continuant amb la nostra línia de seguir coneixent alguns d’aquells esports que en qüestió de pocs anys han passat de gairebé l’anonimat a conviure amb nosaltres en el nostre dia a dia, aquesta vegada hem escollit el Triatló. Un esport individual i de resistència, que reuneix tres disciplines esportives: natació, ciclisme i carrera a peu.

El triatló és una mena de monstre que fins no fa molt ens sonava a esportistes súper dotats (i probablement ho siguin) i que no obstant va guanyant més i més adeptes, no només en l’àmbit professional, sinó també en l’amateur, a un ritme vertiginós.
Si bé hi ha diferents modalitats (duatló, aquatló, quadriatló) i distàncies diverses, és sens dubte el triatló de llarga i mitja distància el que s’està convertint en un fenomen que conviu entre l’esportiu i el social, gràcies a l’autèntic repte que suposa competir-hi.
La prova comença per la natació (pantans, mar obert, llacs …) amb un recorregut delimitat per boies, continua amb ciclisme i finalitza amb la carrera a peu.

triatlon

Imatges cedides per Judith Corachan Vaquera

 

Les distàncies o modalitats més freqüents en el triatló són les següents:

distancias triatlon

 

 

 

Sembla tan dur a simple vista que ens preguntem què tindrà el triatló per enganxar tanta gent? Què pot motivar algú a portar el seu cos a aquests extrems?

I vam pensar que la millor manera de respondre a aquests interrogants i a molts altres seria que ens ho expliqués de primera mà algun professional d’aquest esport.
I vam tenir la gran sort de poder comptar amb una de les millors, Judith Corachan Vaquera .

Una triatleta que el 2015 va optar per entrar a competir en el circuit professional, i que en el que portem d’any està sorprenent a tothom amb uns resultats espectaculars.

Palmares judith

Així que ens vam plantejar aquestes 15 preguntes amb l’esperança que una triatleta professional de tan alt nivell ens apropés a aquest esporttriatlo4

  1. Bona tarda Judith, com vas començar en el triatló i des de quan el practiques? Quan i per què et vas decidir a entrar al circuit professional?
    Hola, bona tarda. Doncs vaig començar amb el triatló gairebé de casualitat. L’any  2009 em vaig animar a provar un duatló de muntanya i vaig guanyar. Un club de triatló em va trucar per fitxar-me i començar amb aquest esport. Vaig estar dos anys corrent en distància curta (esprint i olímpica) però ho vaig haver de deixar per un problema de salut. El 2013 vaig decidir tornar i provar amb la mitja distància. El meu debut va ser bo i satisfactori i vaig començar a preparar-me a consciència amb un entrenador específic i començant a competir de nou a un nivell alt. Després de ser subcampiona d’Espanya el 2014 i de fer una bona temporada, el meu entrenador em va proposar donar un pas més i competir internacionalment en el circuit professional, tot i no dedicar-m’hi únicament.
  2. Per als lectors de la nostra web que hi estiguin interessats, creus que qualsevol pot dedicar-se a un esport com el triatló?
    Sí! Sempre que no hi hagi cap problema de salut que t’ho impedeixi, òbviament. Però cal fer-ho a consciència, pas a pas, coneixent les teves limitacions i anar a poc a poc. Qui es presenti a un triatló ha d’estar segur de poder-lo acabar i haver-s’hi preparat.
  3. A què creus que es deu l’apogeu que d’un temps ençà està tenint el triatló a nivell popular? Per què creus que la dona s’està enganxant tant a aquests tipus d’esports?
    Jo penso que ha crescut tot l’esport en general. La gent quan ho prova s’enganxa! Perquè no només s’obtenen millores a nivell físic, sinó que l’esport és fonamental per a la ment, gaudir, sortir de la rutina…El triatló motiva pel canvi d’esport, a la gent li agraden els reptes. Les dones ens hem alliberat, ens hem tornat més valentes i més independents i volem seguir el ritme dels nois.
  4. Quantes hores entrenes al dia? S’entrenen les transicions (és a dir, els canvis d’una prova a una altra, per exemple de natació a ciclisme)? Entrenes els 3 esports a la vegada o els divideixes per dies?
    Entreno menys hores de les que deuria o m’agradaria per manca de temps o pel desgast de la meva feina, que és física (treballo de monitora en un gimnàs). Dedico unes 2 hores al dia als meus entrenaments durant la setmana i unes 3-4h el cap de setmana. No sé entrenar les 3 disciplines a la vegada ni el mateix dia, encara que sí que hi ha dies que toca fer doble sessió i treballar dues disciplines. Les transicions són molt importants també i s’han de treballar, encara que sigui més esporàdicament.
  5. Ets molt exigent amb la dieta? Canvies molt l’alimentació quan s’acosta una prova important?
    Sí, no hi ha més remei! La dieta és molt Important i més a un nivell tan exigent com el meu. Compto amb l’ajuda d’uns nutricionistes professionals que m’ajuden, tant a planificar la dieta com la suplementació. Es tracta de no menjar ni de més ni de menys i ajusta-ho a la teva despesa calòrica. A l’hora de competir intento cuidar-me al màxim, sobretot fent una bona càrrega d’hidrats per competir.
  6. Suposo que uns poc escollits són els que poder viure d’això, et resulta difícil compaginar-ho amb la teva vida laboral? I amb la personal?
    Sí, és dur! Com et deia és complicat. El meu treball a més és físic i em desgasta molt i fa que dediqui menys temps a entrenar del que m’agradaria. A més, el descans és part de l’entrenament, és un altre element imprescindible per a mi…i em falten hores de descans. A més, en el meu cas està resultant complicat que a la meva feina em donin facilitats per anar a competir, i això encara ho dificulta més.
    Pel que fa a la vida personal tinc la sort de tenir una parella que també competeix en aquest esport i ajustem els nostres entrenaments per anar junts. Les nostres famílies i amics ja gairebé ens donen per impossibles! Hehehe!
  7. Sou humans? Saps el que són les agulletes? Alguna vegada a la teva vida n’has tingut? Quan ha sigut la última vegada?
    Uf! Sóc dura però no una màquina! Sóc a més a més de les que pateixo molt a nivell muscular i després d’entrenaments durs o algun treball muscular diferent de l’habitual tinc agulletes. I, per descomptat, després d’una competició (i més de mitja i llarga distància). Dos dies de mal de cames no me’ls treu ningú!!
  8. Pel que fa a les proves pròpiament dites, quines motivacions trobes per donar-te pallisses de tantes hores? I durant la prova en sí, en els moments de patiment, en què penses per aconseguir la motivació i seguir lluitant?triatlo5
    Hehe! Bona pregunta!
    A vegades ni jo mateixa trobo resposta! És el que té de bonic aquest esport i aquestes proves, que sàpigues lluitar, sacrificar-te, assolir les teves metes i sentir-te realitzat. T’ha d’agradar patir i gaudir fent-ho! (encara que soni fort). Es tracta d’anar pas a pas: primer lluites per acabar una carrera, després per millorar la teva marca, per plantejar-te un nou repte i aconseguir-lo…Jo no pensava que arribaria on he arribat i això és el que em motiva, lluitar en cada entrenament, encara que costi, per millorar, per acostar-me als meus rivals en les carreres, per arribar al més alt del pòdium…i totes aquestes aspiracions que t’empenyen a seguir! És més fàcil si tens una parella que entrena amb tu i amics amb qui compartir entrenaments.
  9. La duresa d’una prova afecta més el cos o en el cap? T’atreveixes a donar-nos un percentatge d’importància entre la condició física i la mental?
    Uf! Doncs penso que un complementa l’altre; el cos és el que es desgasta i el cap el que t’ajuda a seguir. Ha de ser un 50%, un complement perfecte i que els dos funcionin. Si el cap no va, per molt que el cos tiri, és complicat…i a l’inrevés.
  10.  Encara que es recuperi amb una adequada hidratació, quant pes pots perdre del una prova?
    En proves de mitja distància (les que jo practico) uns 2-3kg. I això que es tracta de no deixar de menjar i suplementar-te durant la carrera.
  11. Què sents quan creues la línia de meta?
    Satisfacció, superació, emoció, alegria, … una barreja de sensacions molt gratificant. Malgrat que la carrera no sigui bona, el fet de creuar cada meta és un triomf i les ganes de seguir treballant per i per a alguna cosa. Només qui ho viu sap el que és!
  12.  Patrocinadors i altres ajuts, com ho portes? Quina influència té estar recolzada per bons patrocinadors?
    Bé, és un tema complexe. A mi, encara que tinc la sort de comptar amb marques que m’ajuden en el material i amb el meu club que cobreix part de les despeses, m’està costant molt trobar patrocinadors. Tenir sponsors és fonamental per tenir cobertes les teves carreres (desplaçaments, allotjament, material…) i sobretot per poder dedicar més temps a la teva carrera esportiva o poder dedicar-t’hi professionalment. Suposo que és una mica qüestió de sort, contactes, repercussió a les xarxes socials…Però no és gens fàcil!! Malgrat fer bons resultats. A veure si hi ha sort!
  13. Quins plans tens? Somies en alguna prova en particular?
    La veritat és que no sóc de posar-me plans a llarg termini ni grans metes, encara que sempre hi somies! És cert que he tingut un any molt bo amb resultats sorprenents per a mi, aleshores és quan  m’ho començo a creure i aspiro a créixer i seguir assolint coses. Ara per ara et diria que poder dedicar-m’hi i créixer internacionalment
  14. Quins consells donaries a tots el qui s’ho estan plantejant?
    Que s’hi animin! Que si tenen ganes ho provin! És una experiència i cal viure-la. Però amb cap i preparant-ho i disposant de tot el material necessari..
  15. I per últim i com a comiat … La teva vida sempre ha anat lligada a l’esport, també ets de monitora de diverses especialitats en un centre esportiu (spinning, body pum, etc…) i la nostra web pertany a un centre d’atenció primària i, per tant, vinculada directament amb la salut, quina relació creus que té salut i esport? Quins consells li donaries a algú que ara està llegint això des del sofà de casa seva i no fa cap mena d’exercici? Hi ha un esport per a cada persona?
    Té molta importància. L’esport i la salut van lligats. La paraula esport és molt àmplia i abasta moltes disciplines i intensitats. S’ha de fer esport per cuidar-se, per estar sa, en forma, per sortir de la rutina i per crear endorfines que ens ajuden a ser feliços i vitals! El sofà és bo també, però senta millor després d’un bon entrenament o una bona sessió al gimnàs! Hehe

    triatlo 1

    3era posició per la Judith Corachan a l’Ironman de Budapest 2015

Moltes gràcies Judith per acostar-nos una mica a aquest món.
Confiem que després d’aquest article algú hagi decidit provar aquest món del triatló. I ara que ja ens estem acostumant a veure’t al pòdium, esperem trobar-te aviat en el més alt del calaix. Sort.

Si voleu més informació sobre el triatló podeu consultar:
La web de la Federació Catalana de Triatló i la de la Federación Española de Triatlón.
I aquí us deixem el calendari de les proves del 2015 i el 2016.

Quant a CAP Guineueta

Centre d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS)
Aquesta entrada s'ha publicat en CAP Guineueta, Usuaris i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s